 |
| camí dels til·lers |
dimecres, 21 de desembre del 2011
dimecres, 7 de desembre del 2011
L'ESTEVET TENIA D'ANAR A ESTUDI
L’ESTEVET TENIA D’ANAR A ESTUDI
L’estevet anava creixent sense fer nosa a ningú
La casa, l’avi el Sr. Ramon els avantpassats, el 1830, La Puntual, podien estar satisfets del noi que els havia sortit.
Un dia als sis anys, només tenia sis anys cavallers! Estava darrera el taulell i va despatxar un tros de veta, al pagar-li els dos quartos que valia s’els va mirar de cara i de creu per saber si eren falsos.
L’avi que s’ho estava mirant, entendrit, li va fer un petó . Era el primer petó que li feia!
HAIKU
I va dir l’avi
- Planta que no es conrea
Mai podrà creixer
L’estevet havia d' anar a estudi. Per comerciant que l’home neixi no pot passar d’anar a estudi.
Ai Si! És l’enginy de pau més segur per fer la guerra als altres homes.
TANKAS
El portà l’avi.
Va parlar amb el mestre
- Poc vull que aprengui
Però que sigui pràctic.
Suma! àdhuc, multiplica!
El saber massa
et distreu del negoci.
Restar, un luxe,
el dividir un altre.
S’ha de ser pràctic!
El mestre li va dir a l’avi
- Tots el pares d’aquest barri venen per això: les quatre regles. Estigui tranquil, deixi al noi que aquí no es distraurà per res. Tenim muntat l’estudi de manera que encara que volgués no podria.
Per cert ,de dins de la classe se sentia un soroll estrany: un soroll de font de diners que anava rajant accompassat: un dring de plata que va caient i un pam-pam, tot seguit, que semblava un cant tenebrós. Era la cançó de la Seca, la fàbrica de moneda, que treballava allí darrera.
-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)