 |
| camí dels til·lers |
dimecres, 21 de desembre del 2011
dimecres, 7 de desembre del 2011
L'ESTEVET TENIA D'ANAR A ESTUDI
L’ESTEVET TENIA D’ANAR A ESTUDI
L’estevet anava creixent sense fer nosa a ningú
La casa, l’avi el Sr. Ramon els avantpassats, el 1830, La Puntual, podien estar satisfets del noi que els havia sortit.
Un dia als sis anys, només tenia sis anys cavallers! Estava darrera el taulell i va despatxar un tros de veta, al pagar-li els dos quartos que valia s’els va mirar de cara i de creu per saber si eren falsos.
L’avi que s’ho estava mirant, entendrit, li va fer un petó . Era el primer petó que li feia!
HAIKU
I va dir l’avi
- Planta que no es conrea
Mai podrà creixer
L’estevet havia d' anar a estudi. Per comerciant que l’home neixi no pot passar d’anar a estudi.
Ai Si! És l’enginy de pau més segur per fer la guerra als altres homes.
TANKAS
El portà l’avi.
Va parlar amb el mestre
- Poc vull que aprengui
Però que sigui pràctic.
Suma! àdhuc, multiplica!
El saber massa
et distreu del negoci.
Restar, un luxe,
el dividir un altre.
S’ha de ser pràctic!
El mestre li va dir a l’avi
- Tots el pares d’aquest barri venen per això: les quatre regles. Estigui tranquil, deixi al noi que aquí no es distraurà per res. Tenim muntat l’estudi de manera que encara que volgués no podria.
Per cert ,de dins de la classe se sentia un soroll estrany: un soroll de font de diners que anava rajant accompassat: un dring de plata que va caient i un pam-pam, tot seguit, que semblava un cant tenebrós. Era la cançó de la Seca, la fàbrica de moneda, que treballava allí darrera.
-
dimarts, 29 de novembre del 2011
PRIMERS PASSOS DE L’ESTEVET A LA BOTIGA
PRIMERS PASSOS DE L’ESTEVET A LA BOTIGA
Ja tenim l’Estevet instal·lat a la botiga amb la seva mare , mamant i creixent. Creixent amb ponderació, però no parava mai d’anar-se apagant, i ja no tenia cap color, a mida que s’anava formant s’havia tornat d’un moreno gris, d’un rosa esfumat.
L’Estevet anava creixent però no despertava a la vida . Tenia sis mesos i continuava no plorant , només un gemec per anunciar que tenia gana. Tampoc reia però ningú no en feia esment perquè allí a LA PUNTUAL ja anava de pares a fills aquest empeltament de no riure. L’Estevet seria seriós com els seus avantpassats, un noi formal i que continuaria amb aquelles mires al crèdit que tant recomanava el senyor Esteve.
TANKAS
TANKAS
Ja fets vuit mesos
es llançà molt alegre
sobre una troca.
Tan seriós com era!
Valdria pel negoci!
Un any complia
Dins el calaix dels quartos
Ficar volia
Tan seriós com era !
Valdria pel negoci!
dimarts, 22 de novembre del 2011
L'ESTEVET VA ARRIBAR AL MON
La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixament, però el senyor Ramón no tenia temps, ni es podia donar el luxe d'estar trist. Una orella a les compradores per saber el què demanaven, i una altre a l'entresòl per si li cridaven quart i ajuda, el pensament li saltava del llit de la seva dona a la cana de trenzilla. El què passava a dalt era molt seriós: SER PARE. el què passava a la botiga era tan seriós com lo altre: EL NEGOCI.
Per fi va cridar la llevadora
-Què fa que no puja?
-Ja està?- va exclamar el senyor Ramón
- Jesús! no en fa pas poca estona! ha nascut quan tocaven a ranxo.
Aquest capítol, ja ens fa albirar com serà la vida d'aquest infant.
No estar pel fill és faltar a un deure sagrat.
No estar pel negoci que és el seu esdevenidor és faltar a dos.
dilluns, 21 de novembre del 2011
L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE
SANTIAGO RUSIÑOL
Quan començà a escriure aquest autor, tenia 20 anys, treballava a l'empresa familiar i ocupava part del temps lliure pintant. Era excursionista i havia començat a col·leccionar peces de forja catalana antiga que localitzava en masos i ermites. A una d'aquestes excursions correspon el primer text publicat.
Era un ésser extremadament sensible i alhora extremadament lúcid i crític
Subscriure's a:
Missatges (Atom)