La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixament, però el senyor Ramón no tenia temps, ni es podia donar el luxe d'estar trist. Una orella a les compradores per saber el què demanaven, i una altre a l'entresòl per si li cridaven quart i ajuda, el pensament li saltava del llit de la seva dona a la cana de trenzilla. El què passava a dalt era molt seriós: SER PARE. el què passava a la botiga era tan seriós com lo altre: EL NEGOCI.
Per fi va cridar la llevadora
-Què fa que no puja?
-Ja està?- va exclamar el senyor Ramón
- Jesús! no en fa pas poca estona! ha nascut quan tocaven a ranxo.
Aquest capítol, ja ens fa albirar com serà la vida d'aquest infant.
No estar pel fill és faltar a un deure sagrat.
No estar pel negoci que és el seu esdevenidor és faltar a dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada