PRIMERS PASSOS DE L’ESTEVET A LA BOTIGA

PRIMERS PASSOS DE L’ESTEVET A LA BOTIGA

Ja tenim l’Estevet instal·lat a la botiga amb la seva mare , mamant i creixent. Creixent amb ponderació, però no parava mai d’anar-se apagant, i ja no tenia cap color, a mida que s’anava formant s’havia tornat d’un moreno gris, d’un rosa esfumat.

L’Estevet anava creixent però no despertava a la vida . Tenia sis mesos i continuava no plorant , només un gemec per anunciar que tenia gana. Tampoc reia però ningú no en feia esment perquè allí a LA PUNTUAL ja anava de pares a fills aquest empeltament de no riure. L’Estevet seria seriós com els seus avantpassats, un noi formal i que continuaria amb aquelles mires al crèdit que tant recomanava el senyor Esteve.




TANKAS

Ja fets vuit mesos

es llançà molt alegre

sobre una troca.

Tan seriós com era!

Valdria pel negoci!

Un any complia

Dins el calaix dels quartos

Ficar volia

Tan seriós com era !

Valdria pel negoci!

L'ESTEVET VA ARRIBAR AL MON

L'ESTEVET VA ARRIBAR AL MON EN AQUESTA VALL DE NÚMEROS.

La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixament, però el senyor Ramón no tenia temps, ni es podia donar el luxe d'estar trist. Una orella a les compradores per saber el què demanaven, i una altre a l'entresòl per si li cridaven quart i ajuda, el pensament li saltava del llit de la seva dona a la cana de trenzilla. El què passava a dalt era molt seriós: SER PARE. el què passava a la botiga era tan seriós com lo altre: EL NEGOCI.
Per fi va cridar la llevadora
-Què fa que no puja?
-Ja està?- va exclamar el senyor Ramón
- Jesús! no en fa pas poca estona! ha nascut quan tocaven a ranxo.

Aquest capítol, ja ens fa albirar com serà la vida d'aquest infant.
No estar pel fill és faltar a un deure sagrat.
No estar pel negoci que és el seu esdevenidor és faltar a dos.

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE

L' Auca del Senyor Esteve és una de les novel·les modernistes , escrites per Santiago Rusiñol ,que en llegir-la m'ha sorprès gratament. La ironia d'aquest autor en fer una caricatura divertida i al mateix temps trista. Es tracta d'una família de comerciants que tan sols pot pensar en la seva botiga de vetes i fils i en la cançó dels diners en entrar al calaix.

SANTIAGO RUSIÑOL

Quan començà a escriure aquest autor, tenia 20 anys, treballava a l'empresa familiar i ocupava part del temps lliure pintant. Era excursionista i havia començat a col·leccionar peces de forja catalana antiga que localitzava en masos i ermites. A una d'aquestes excursions correspon el primer text publicat.
Era un ésser extremadament sensible i alhora extremadament lúcid i crític