ELS SOTS FERÉSTECS

Els Sots Feréstecs ,primera novel•la rural modernista, Raimon Caselles fa una caricatura d’una realitat històrica , una veritable obra d’art. La seva lectura es fa palpitant

El  protagonista, mossèn Llatzer, un capellà de ciutat que ha estat exiliat a la parròquia de Montmany, hi arriba carregat de bones intencions per donar vida  espiritual als bosquerols que allí habiten.

Ell, encarna el Bé que s’enfronta a les multituds.

El Mal i la Natura son encarnades per la Roda-soques, l’esca del pecat mortal, la meuca bosquetana que aviat aconsegueix l’èxit que li falta al pobre capellà.

L’Aleix de les Tòfones, el personatge que inicia el llibre, simbolitza la degradació de les qualitats humanes.

Diferents autors de l’època digueren que aquesta obra representa el fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la societat.

Raimon Caselles amb Rusinyol defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del modernisme català.

VIDEO

ELS SOTS FERÉSTECS

L’ESGLÉSIA  ADOBADA

En no tenir resposta dels bosquerols quan els demanà ajuda,  mossèn Llatzer no es va pas rendir.

En cinc mesos va tenir l’església i la rectoria reformada. Tot va anar de dalt a baix, tot se va mudar de lloc, tot se va treure de polleguera. Tothom hi va posar el coll. El rector amb els seus fervors d’apòstol, la Mariagna i en Josep  amb l’obediència i resignació de servents humils. Tots anaven en dansa, tots se movien atrafegats per ajudar als dos mestres vinguts de l’Ametlla.

TANKAS I HAIKU

Les obres fetes

el temple resplendia.

Tovalloles blanques

tots els altars cobrien

amb ornats canelobres

Tot relluïa

Els sants i les imatges

apedaçades

les túniques lluïen

I ben sargits els mantos

Sants de muntanya

Pobrets però molt pulcres

Tot relluïa

Pobre mossèn Llatzer! Quan els bosquerols van arribar a la parròquia, de cop van quedar sorpresos i després malhumorats, en contemplar les obres.

Grans i xics arrufaren el nas , com si flairessin l’aire de vida i de frescor que deixaven anar aquells indrets tan jolius, suara abandonats i plens de runa. Pobre mossèn Llatzer!

ELS SOTS FERÉSTECS

Costa de comprendre que tots els habitants dels Sots Fréstecs, siguin tant mesquins i obscurs. L'autor, que fins ara quasi mai anomena les dones, sembla que busqui que el lector se senti deprimit però interessat en la lectura, davant d'una societat tant negativa que no reacciona ni quan mossèn Llàtzer, nou rector de la parròquia, els demana ajuda per reparar l'església. La major part dels feligresos escolten com estaquirots la prèdica del capellà, muts, com si no entenguessin el que els diu.
Quan mossèn Làtzer dona per acabat el sermó, tots els bosquerols van girant cua, cadascú buscant el seu cau per tornar-s'hi enterrar en vida .
 Animalets del camp...del bosc...Si fins en tenen la cara i els tirats!...Déu me perdó-pensa el capellà