Costa de comprendre que tots els habitants dels Sots Fréstecs, siguin tant mesquins i obscurs. L'autor, que fins ara quasi mai anomena les dones, sembla que busqui que el lector se senti deprimit però interessat en la lectura, davant d'una societat tant negativa que no reacciona ni quan mossèn Llàtzer, nou rector de la parròquia, els demana ajuda per reparar l'església. La major part dels feligresos escolten com estaquirots la prèdica del capellà, muts, com si no entenguessin el que els diu.
Quan mossèn Làtzer dona per acabat el sermó, tots els bosquerols van girant cua, cadascú buscant el seu cau per tornar-s'hi enterrar en vida .
Animalets del camp...del bosc...Si fins en tenen la cara i els tirats!...Déu me perdó-pensa el capellà
Val la pena anar seguint la novel·la encara que deprimeixi. Hi ha molta inèrcia pel món i molt pocs Llàtzers que la puguin desvetllar.
ResponEliminaHi estic d'acord, sembla mentida que tots els habitants siguin tan obscurs; que ni un, ni que sigui per temor de Déu, no faci cas del mossèn.
ResponEliminaAnna M. Moya