En no tenir resposta dels bosquerols quan els demanà ajuda, mossèn Llatzer no es va pas rendir.
En cinc mesos va tenir l’església i la rectoria reformada. Tot va anar de dalt a baix, tot se va mudar de lloc, tot se va treure de polleguera. Tothom hi va posar el coll. El rector amb els seus fervors d’apòstol, la Mariagna i en Josep amb l’obediència i resignació de servents humils. Tots anaven en dansa, tots se movien atrafegats per ajudar als dos mestres vinguts de l’Ametlla.
TANKAS I HAIKU
Les obres fetes
el temple resplendia.
Tovalloles blanques
tots els altars cobrien
amb ornats canelobres
Tot relluïa
Els sants i les imatges
apedaçades
les túniques lluïen
I ben sargits els mantos
Sants de muntanya
Pobrets però molt pulcres
Tot relluïa
Pobre mossèn Llatzer! Quan els bosquerols van arribar a la parròquia, de cop van quedar sorpresos i després malhumorats, en contemplar les obres.
Grans i xics arrufaren el nas , com si flairessin l’aire de vida i de frescor que deixaven anar aquells indrets tan jolius, suara abandonats i plens de runa. Pobre mossèn Llatzer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada