L’IDIL·LI DE L’ESTEVET

Passejant pel camí dels til·lers, el fil de la memòria em porta al capítol X en què l’Estevet està preparat per declarar-se a la Tomasseta.

Aquest és el primer capítol en que el Sr. Santiago Russiñol surt de les parets de la Puntual i ens porta a fruir del paisatge que ofereix “ El jardí del general”.

Acompanyats per les tres Maries que han deixat avançar els enamorats, perquè fessin el seu fet, l’Estevet esta disposat a dir a la Tomasseta el què fa el cas.

El jardí sembla exprés per dir-se coses a cau d’orella.

S’hi entra per una porta de ferro, la verdor, la remor de l’aigua, una gran flaira de gessamins conhorta l’esperit i li dona un bany de dolcesa.

TANKAS

Camí amb pedres

clapejat de petxines.

Flors formant toies.

Sobre, penjolls de branques,

verdor misteriosa.

Fulles caigudes,

roges, grogues, morades,

silencioses

que sota els peus cruixien

dels qui les trepitjaven.

Enfiladisses,

obagor, herba humida,

Fins un cupido!

Claror misteriosa

Amor! Oh Tomasseta!