PALLASSO BOSQUETÀ
En començar a llegir aquest capítol, entre la boira dels records ha eixit el de quan jo era una nena i estava malalta. La ia-ia Coloma venia a fer- me companyia i jo sempre li demanava que em contés anècdotes de quan ella era petita i vivia en una casa de pagès prop de Tona, on anava a costura. Era una manera de viure tant diferent de la meva!
El dia que va fer la primera comunió totes les nenes portaven una faldilla i una caputxeta blanca com la que descriu Raimon Caselles en El Pallasso bosquetà
De bon matí tot eren caputxes blanques que, vingudes d’ací i d’allà s’anaven ficant a l’església, avisades pel so esquerdat de la campana que en mig del silenci de les boscúries semblava que digués : Pugeu, tau, tau ... pugeu si us plau. També donaven unes notes de color al dia de festa els clavells de moro que duien els homes, minyons o bordegassos a l’orella i trencant pinyons torrats, es ficaven a les cambres baixes del rònec hostalet, arrambat a tall de contrafort a les parets de l’esglesieta.
TANKAS
Xamoses planes,
somrient espectacle.
Habitants rústecs
que poc ho apreciaven
tristois anaven sempre
Carbassot era,
porquer de l’Ensulcida,
tenien fama
els acudits i tretes
a totes les clotades
Els pastors rústecs
els llenyaters ferotges
tots dibuixaven
en ses cares com mortes
l’ombra d’una rialla
Carbassot era,
un bosquetà Pallasso
que divertia
la gent de la contrada
la gent dels Sots Feréstecs
M’ha agradat molt la descripció .La imatge de l’entrada amb el toc de les campanes , me las fet visualitzar com si fos a la comitiva.
ResponEliminaMolt bonic
Raimunda
Molt ben treballat Carme, l'escrit i les tankas. Aquest capítol té una gràcia especial, diferent de la tònica general de la novel·la. Et felicito.
ResponElimina