Així com L’auca del senyor Esteve, és una novel•la totalment urbana que Santiago Rusiñol situa a la ciutat de Barcelona i tracta amb una crítica molt irònica que et fa somriure tot sovint, Els Sots Feréstecs, te unes característiques completament diferents, és pot dir que és l’altra cara de la moneda.
Aquesta narració es desenvolupa en un ambient rural que Raimon Caselles fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l’obra és la forma subjectiva en què l’autor escriu sobre la realitat que l’envolta.
Als habitants del lloc Caselles els considera apagats, molt condicionats per l’entorn, cadascun buscant el cau, per a tornar-s’hi enterrar en vida. Un d’ells l’Aleix de les tòfones és un personatge misteriós, de llegenda, que s’identifica amb la terra, la quinta essència del lloc.
I, com diu la Francina Gili, com una mena d'animaló solitari, desconfiat i astut que es podria identificar com a símbol del qui es lliure tan sols a sí mateix amb maldat i egoisme.
Jo a l'Aleix el veig com una mena d'animaló solitari, desconfiat i astut. Una figura que podríem identificar com a símbol del qui es lliura tan sols a sí mateix, amb maldat i egoisme.
ResponEliminaD'aquests personatges crec que, en certs indrets, encara en deuen quedar. Jo n'he conegut un, que ara ja és mort, però només fa tres o quatre anys encara vivia, tot sol, a la seva casa de pagès a tocar de Camprodon, a un quart, caminant, de la Colònia Estebanell. Aquest venia mobles i objectes comprats a masos. Sense ser iguals és la persona, de les que jo conec, que més s'assembla a l'Aleix de les Tòfones.
ResponEliminaAnna M. Moya
Hola Carme, He anat llegint els teux textos i ara que ja puc fer anar una mica el braç, aprofito per felicitar-te per com vas desenvolupant els temes. M'agrada
ResponEliminaHola Carme, està molt bé la teva exposició i també la referència a la Francina, L'Aleix és com un animaló, sense cap possibilitat de fer-lo millor.
ResponEliminaMaria Gil.